Hòra seria n°HS-3 de
Cadèrn de lingüistica e lexicografia gasconas
Julhet de 1996
ISSN 1246-1512
Mesa au format HTML (dab correccions minimaus en acòrdi dab l'autor) en agost de 1996 per J.-F. Blanc
Capito Ièr - La lenga d'òc : morta o viva ?
Capito II - Per ua espiada nava sus la lenga d'òc, l'occitan, lo catalan, lo gascon
Capito III - Institut d'estudis occitans e lenga d'òc
Lexic deus noms pròpis e deus sigles
Nòta sus la Dusau edicion
Aquesta dusau edicion qu'apòrta la correccion de mantuas pecas de picar e uas amelioracions redacionaus judjadas utiles au parat de la preparacion de la version francesa.
Que comencèm doncas a refleixir sus çò qui ei la noste lenga oei lo dia e sus las soas xanças de reviscolada e qu'amassèm ua vertadèra antologia de testimònis qui ns'oblígan, malaja, a constatar que n'èm aus arpunts, qué que sían los esfòrç deus mèdges devöats qui sàjan de mantiéner en vita la malauda.
En aqueras hèitas, un ancian secretari generau de l'I.E.O.-París que dè a l'associacion bèth sarròt de líbers qui ne'u servívan pas mei, enter losquaus un numerò d'Òc de 1934 ont cab lo Manifèst deus catalans qui no volèn pas mei estar considerats com occitans, seguit d'un escambi de letras enter Pompeu Fabra* e Loís Alibèrt* e de la publicacion per aqueste de quate tèxtes escriuts en catalan e en occitan tad amuixar parentats e discrepàncias enter las duas lengas. Qu'avèm entenut a parlar d'aqueth Manifèst qui marcava l'independéncia deu catalan de cap a l'occitan, mes de l'aver devath los oelhs que'ns miè a apregonir aquera question e a véder quin se presentava lo cas deu gascon en comparèr.
Que pensàvan donc preparar a plaser un estudi ont seren expausadas las nostes reflexions e perpausicions quand arrecebom l'envit a un "acamp del sector de lingüistica de l'I.E.O.* previst a Tolosa taus 22 e 23 de julhet; com s'ageix d'i estudiar notadament lo foncionament d'aqueth sector de lingüistica, las resisténcias a las nòrmas de l'Institut e la codificacion de l'occitan estandard, que'ns decidim a har de l'estudi projectat la noste contribucion ad aquera reünion.
Tau ei l'objècte d'aquesta brocadura ont vederam ad arrond, de Gasconha estant, l'estat de la Lenga d'òc (capito I) e la soa consisténcia vertadèra (capito II), puix las consequéncias qui'n vedem suu prètzhèit de l'I.E.O. en generau e deu son sector de lingüistica en particulièr, enfin sus l'anar d'aqueste (capito III).
Tà clavar, lo legeire que trobarà :
10 de garba de 1996.
Òc n°16-17 Genier-Abril 1934 - Numerò especiau En remembre de Francesc Macià* restaurador de Catalonha (Òc 34)
Loís Alibèrt - Gramatica occitana - 1935; citada d'après la 2au edicion, Montpelhièr 1976 (Gr.)
La Réforme linguistique occitane et l'enseignement de la langue d'oc, Annales de l'I.E.O., Tome II, fasc. 2 - 1950, p. 148 à 159 e tirat a despart; reprodusida en L-D n°2 (La Réforme...)
Loís Alibèrt, La langue d'Oc, Annales de l'I.E.O. n°6, 15.2.1951, p. 41 a 59 (L.O)
L'application de la réforme linguistique occitane au Gascon, I.E.O. 1952, reprodusida en L-D n°2 (L'Application...)
Pierre Bec, La langue occitane, Que sais-je ? n°1059, 1963 (LO.QS)
Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, T. I, Paris 1970 (Bèc 1)
Pèire Bèc, Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia : dialectalitat de basa e diasistèma occitan, Annales de l'I.E.O., 4ème série, tome II, n°6, 1972, p. 39-61 (Bèc. Ann.)
Pierre Bec, Manuel pratique d'Occitan moderne, Paris 1973 (Bèc 2)
Rogièr Teulat, Uèi l'occitan, 1985 (U.O.)
Peireto Berengier, Li discours de Santo-Estello, Marseille 1986 (DSE 1)
Henri Jeanjean, De l'utopie au pragmatisme ? (Le mouvement occitan 1976-1990), Perpignan 1992
Aquò d'Aquí, mensuau bilengue d'informacion occitana editat per l'I.E.O. das Aups e de Provença-Auta, Gap.
La Setmana, jornau occitan d'informacions, Lescar
Lo Gai Saber, Revista de l'Escòla Occitana, Aurevila
ÒCcitania, jornal del partit occitan, St-Sulpici-la-Punta
Occitans ! , revista culturala de l'Institut d'estudis occitans
Per noste (dinc a julhet-aost de 1979) o Per noste-Païs gascons (desempuix), bulletin bimesadèr de las seccions Bearn Gasconha de l'Institut d'estudis occitans, Ortès (PN o PN-PG)