. List-Oc is a nice group of people who are interested in Occitanian culture. I wanted to place their FAQ here as a way to show people who understand Catalan the similarities of our language with the one of our neighbours at the other side of the Pyrenees mountains. Furthermore, a variety of Oc is spoken in the Aran Valley of Catalonia.
The FAQ is provided as is and may be overridden by the FAQ of the future soc.culture.oc newsgroup.
In English, please!
Occitania is the southern part of France and it has its own language. This language influenced Catalan in the middle ages, so that both Occitanian and Catalan are certainly similar, which started my personal interest.
Unluckily, the recognition and use of Occitanian could be much higher, as the Euromosaic Brief explains, compared to that of Catalan.
FAQ per list-oc - 8 de Marc de 1996
Aqueste texte es estat picat per Pascal J. Thomas, que porta la responsabilitat de totas las errors, e soscat ambe l'ajuda de Cristou Stecoli, Mathias Van Den Bossche, Joan-Frances Blanc.
Domenec Sos (DSV) l'ha afegit a la seva plana de Web supossant el consentiment tàcit dels anteriors (això és català).
list-oc, qu'es aquo?
La toca de list-oc es botar en contacte las personas interessadas per lenga e cultura d'Oc. Per mandar un messatge a la lista, es a dire a cada soci de la lista, cal metre coma adreca "list-oc@cict.fr".
Per s'abonar o desabonar, cal mandar un messatge a l'adreca: "listserv@cict.fr".
Lenga e accents
Lenga
La lenga emplegada dins los messatges es liura. Avem agut de messatges en frances, en angles, e dins mai d'un dialecte e mai d'una grafia d'occitan (i darrerament en català i italià, DSV)
E los accents, los boti dins los mieus messatges ?
Per la lista, onte i a de socis ambe tota mena de maquinas, que los podon pas totjorn legir, val mai defugir los accents grafics que poirian sortir coma de codis afroses. Cal pas tanpauc metre de "curly quotes" (''"").
Si per cas avetz besonh d'indicar d'accents, vaqui tres biaises d'o far en servant sonque de caracteris ASCII:
letra accentuada /// codi TeX /// html /// codi de fortuna...
Lo nostre sicut
L'Occitan, qu'es aquo?
Una lenga -- es a dire un ensemble de dialectes que se podon comprene entre eles, mai o mens -- que se parla (e se parlava mai autres cops) dins una region compresa entre los Alps, la Mediterraneia fins al Nord de Perpinhan, los Pireneus, la Mar Grand, e una linha que va d'un pauc al Nord de Bordeu fins a un pauc al Sud de Grenoble, en passant a l'Est d'Engolesme, al Nord de Lemotges, Garait, Montlucon, Vichi, a l'Est de Tiers e Ambert, al Sud de Sant-Esteve, e al Nord de Valenca de Droma.
Los dialectes (o grops de dialectes) principals de l'occitan son lo gascon, lo lengadocian, lo provencal, lo marches, lo lemosin, l'auvernhat, lo gavot (o vivaro-alpin).
Los que parlan d'occitan "estandard" o "referencial" volon parlar d'una lenga normalisada a partir mai que mai del lengadocian, tal que se pot parlar entre Tolosa e Besiers, mas purgat de sos localismes.
I a un "sector lingüistica" de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) que se tracha d'aquo. Mas lo mondeson pas totjorn d'acordi.
E un occitan, qu'es aquo?
Una persona que viu en Occitania, i nasquet o sos paires ne sortigueron. Un parla-occitan (o occitanofone) es qualcun que parla la lenga. Cal pas confondre occitan e occitanista: un occitanista es qualcun engatjat dins un movement de defensa o de manten de la lenga e/o de la cultura. I a tanben un occitanisme politic, mas se dintram aqui dedins, ne sortirem pas jamai! Om pot parlar la lenga e se'n fotre, om pot parlar la lenga, mas pensar qu'es pas d'Occitan, om pot aimar la lenga e esser pas fotut de la parlar coma cal, om pot esser occitan e pensar qu'Occitania existis pas, qu'es sonque "le Midi de la France": totas las posicions existisson. Ensajarai pas de far correlacions ambe las opinions sul nom de la lenga e la grafia (veire cai-jos).
Es que i a d'autres noms per aquela lenga?
Oc ben, e mai d'un! A l'Edat Mejana se parlava de "lemosin" o de "provencal" per parlar de la lenga tota (la lenga literaria dels trobadors s'escrivia dins Occitania tota, e mai en Catalonha, dins lo pais Peitavin onte se parlava encara, en Italia del Nord). Se parlet tanben -- mens precisament -- de "lenga romana".
Dante prepauset "lenga d'oc", "lenga d'oïl" e "lenga de si" per l'Occitan, lo Frances, e l'Italian/Castellan/Portugues respectivament, d'aprep la particula d'afortissament. Lo nom "Occitania" (o "Occitania") foguet fargat pels clergues del Rei de Franca en imitacion d'"Aquitania".
Solide, i a maitas gents que parlan de "patoes" per parlar de la lenga que parlan. Finalament, n'i a qu'estiman mai emplegar lo nom de lor dialecte (o grop de dialectes), coma aquestes Provencals que dison que parlan "provencal" e consideran qu'"occitan" fa sonque referencia a co que se parla a l'Oest de Rose. En Val d'Aran, la lenga qu'a un estatut oficial se ditz "aranes", mas los Araneses sabon qu'es una varietat de gascon e que fa partida de l'ensemble occitan.Las valadas italianas onte se parla occitan (al dessus de Cuneo) se dison "Ousitanio".
E cossi la cal escriure, cossi la cal legir?
I a doas menas de grafias per l'occitan. La primiera emplega de principis un pauc inspirats per la grafia francesa, qu'avem totes apresa a l'escola quand erem mainatges: la vocala que i a dins "lo lop" s'escrich "ou", la desinenca del femenin s'escrich "o" ("Mireio"). La mai correnta d'aquestas es la que faguet servir Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura, e doncas es sovent apelada "grafia mistralenca". Se ditz tanben "felibrenca" (del nom del movement fondat per Mistral), o quitament "provencala" per co qu'es a l'ora d'ara emplegada mai que mai en Provenca, mas es oficiala dins lo Felibrige "nacional"
Grafias "subsidiarias" de la grafia felibrenca existisson en Italia (Escolo dou Po), Losera (Escolo Gabalo) e Bearn (Escole Gastou Febus, Escole Simin Palay). D'autras grafias, coma la de l'Escolo deras Pireneos son gaireben mortas ambe lors darriers usaires. D'autors occitans dels grands (l'abat Besson del Roergue, Felix Arnaudin de las Lanas) fagueron servir de grafias inspiradas del frances, mai fidelas al dialecte propre de l'autor que non pas a l'etimologia, e que, de cops, apelavan "foneticas". Las apelacions "grafia francesa" o "patesejanta" son pejorativas, las cal defugir.
La segonda mena se vol raprochar de la grafia de l'Edat Mejana, e esser a l'encop mai etimologica e mai englobanta (es a dire que los diferents dialectes s'escrigan d'un biais que faga pareisser lor semblancas mai que lors diferencias; fa tanben veire las semblancas de l'occitan e del catalan). La vocala que i a dins "lo lop" s'escrich "o", la desinenca del femenin s'escrich "a" ("Mireia"). Foguet introdusida pels poetas lengadocians Antonin Perbosc e Prosper Estieu, precedits pel provencal Simon-Jude Honnorat e lo lemosin Joseph Roux (a la fin del segle XIX), e mesa al punt per Loïs Alibert dins las annadas 1920.
Se ditz "grafia alibertina" o "normalisada", e se vol "classica" (mas aquel terme es tanben emplegat per de mistralencs). I a tanben de gents que l'apelan "grafia occitana" (per oposicion a "provencala"). Es la qu'emplega l'IEO; es la qu'es oficiala a la Val d'Aran, ambe de pichonas variacions: -es al femenin plural, al loc de -as, per exemple (influència del català de Lleida? DSV).
Alavetz, passatz vostre temps a vos guirguilhar sus de questions de grafia?
Non! Comprenem cadun la grafia de l'autre, e ensajam de comprene lo sieu dialecte. Segur que cadun pensa que la sia grafia es la melhora, e que sem apassionats per totas las questions que tocan a la lenga -- mas avem de tolerancia tanben, co que s'apela la convivencia en bona lenga d'oc!
Aprene Occitan
Onte se pot aprene l'occitan?
A Tolosa :
A Rodes:
A Orlhac:
A Carcassona:
A Bordeu:
A Paris:
per correspondencia:
Llibres/diccionaris
Onte se podon trobar de libres en occitan
(e per aprene l'occitan: diccionaris, etc)?
A Tolosa:
A Auvilar:
A Montpelhier:
A Marsilha:
per correspondencia :
Onte se pot ausir de musica en occitan?
Podetz crompar de disques en co de Princi Negre (adreca cai-sus). La revista "Infoc/Actualitat Culturala Occitana" (98 avenue de Lespinet, 31400 TOLOSA) balha cada mes un fum d'informacion en frances e en occitan suls espectacles en occitan. Abonament: 150 FF.
Es que i a de revistas en occitan?
De detzenats! Aqui senhalam pas qu'un punhat d'elas. Un setmanari d'actualitat (politica, economica, culturala): "La Setmana", BP 86, 64230 LESCAR. Abonament: 1 an 350 F, 6 meses 200 F (checs a l'ordre de VISTEDIT-La Setmana). Fa servir mai d'un dialecte de l'occitan, mas mai que mai lo gascon del Bearn.
En lengadocian:
Un bimesadier d'informacion generala:
Revista literaria:
En gascon:
En provencal:
WWW-Oc
Telaranha mondiala
Paginas de la telaranha mondiala ("World Wide Web") en occitan o sus Occitania:
(dins las paginas cai-sus, trobaretz d'autras adrecas).
Alerta catalans!
Notes per a catalans
Tingueu en compte que l'expressio "hilh de puta" tal com sona, a Bordeus ve a significar
"company", "colega", aneu amb compte amb els malentessos, no us equivoqueu com vaig fer jo
.
A list-oc hi ha sotscrits uns quants catalans, incloent-hi la gent del Centre d'Agermanament
Català-Occità. Sembla ser que en el moment de fer aquesta plana un sevidor era el més actiu, sigui
per les discussions sobre dialectologia, la Padania, o bé el VI occità i català, gran tema .
Hem hagut d'aguantar algun censurat de radical català que pretenia despertar la reivindicació occitana per la via de la lluita armada. Afortunadament, el list-ocians són gent de seny i cultura. No trenquem aquest bonic esperit, tan diferent del salvatgisme hispà d'alguns censurat de soc.culture.spain o es.misc.
Lluita armada a Catalunya: patètica colocació de cantimplora amb cloratita, sortir corrent com conills i reivindicar-ho com a brava acció de guerra contra les "forces d'ocupació".